Anàlisi comparativa de la Llei de Consultes de Catalunya
En el document adjunt hi trobareu una anàlisi comparativa d’un aspecte concret de la recentment aprovada Llei de consultes populars per via de referèndum de Catalunya respecte a la legislació d’aquest àmbit vigent a l’estat i a les altres dues comunitats autònomes (Analusia i Navarra) que fins ara ha desenvolupat aquest dret de les iniciatives populars en l’àmbit municipal.
Aquest aspecte concret és el nombre mínim de signatures necessàries per a poder promoure una Iniciativa popular, tant en l’àmbit de Catalunya com en l’àmbit municipal.
La conclusió d’aquesta anàlisi comparativa sembla evident. Malgrat que el preàmbul de la llei catalana s’obri amb la següent declaració d’objectius:
“El Govern té com a objectius aprofundir en el desplegament de les disposicions estatutàries, fomentar la participació i incrementar la qualitat democràtica impulsant la implementació de mecanismes de participació ciutadana, per tal de fer més propera l’Administració i assegurar la participació de la ciutadania en la presa de decisions que afecten els seus interessos.”
no deixa de resultar sorprenent constatar que el desenvolupament de la llei que segueix a aquesta declaració fixi uns llindars més alts en el nombre de signatures necessàries per a avalar una iniciativa popular que els que es fixen en la legislació d’altres comunitats autònomes o en la pròpia legislació d’àmbit estatal.
En aquest cas, és evident que el Govern no pot adduir l’excusa de trobar-se encotillat per la normativa vigent a l’estat.
Volem decidir 